Tenim una entitat que fa poc va fer una formació sobre transport adaptat per als xofers, i se’ls informà sobre la normativa i responsabilitats en cas d’accident. Arran d’aquesta, han contactat amb nosaltres perquè tenen una sèrie de dubtes sobre aquests dos últims aspectes. Concretament, m’han traslladat les següents qüestions:
Quina és la normativa que ens afecta amb relació al transport adaptat?
Código de Tráfico y Seguridad Vial
https://www.dgt.es/nuestros-servicios/permisos-de-conducir/clases-de-permisos-de-conducir/
Segons el tipus de vehicles:
- Furgonetes adaptades fins a 9 places | carnet B
- Furgonetes/microbusos fins a 16 places | carnet D1 + CAP
- Microbusos fins a 19 places | carnet D + CAP
- Autobusos + 19 places | carnet D + CAP
Quines obligacions o responsabilitats tenim com a empresa que ofereix transport adaptat? Quines responsabilitats tenen els xofers?
L’obligació que tenim com entitat/empresa que ofereix el servei de transport adaptat als seus usuaris passa per:
a) Vehicles: Complir amb la normativa corresponent | Responsabilitat derivada de la tinença dels vehicles
b) Conductors: Tenir el carnet de conduir vigent (midgt app) i adequat al vehicle que conduiran | Responsabilitat penal per infraccions al codi de circulació i danys personals que pugui causar en un accident.
c) Entitat: Tenir contractades les assegurances pertinents (RC i accidents), revisar i fer el manteniment dels vehicles, passar la ITV | Responsabilitat patronal vers els conductors en cas d’accident laboral.
S’ha de fer algun contracte de serveis que calgui alguna cosa específica?
Veure el model bàsic adjunt
Creus que per les nostres característiques, seríem transport sanitari?
En principi, no
Principals diferències entre el transport sanitari i el transport sociosanitari:
Objectiu:
El transport sanitari se centra en el trasllat de pacients per raons mèdiques, mentre que el sociosanitari aborda necessitats socials i de salut no urgents.
Equipament:
Les ambulàncies de transport sanitari disposen d’equip mèdic especialitzat, mentre que els vehicles sociosanitaris estan adaptats per a la comoditat i accessibilitat.
Personal:
El transport sanitari, especialment l’assistencial, requereix personal mèdic o tècnics en emergències sanitàries. En canvi, el sociosanitari pot ser operat per personal no sanitari.
Urgència:
El transport sanitari pot ser urgent o programat, depenent de la condició del pacient. El sociosanitari generalment no atén situacions d’urgència mèdica.
Prescripció:
El transport sanitari és prescrit per un facultatiu basant-se en criteris mèdics. El sociosanitari pot ser sol·licitat per treballadors socials o els mateixos usuaris.
Si és així el personal hauria de tenir una formació específica, cal que vagi també una persona de suport (he vist que algun transport sí que és necessari (infantil)?
Els conductors que traslladen a persones amb algun tipus de discapacitat, a banda del permís de conducció específic pel vehicle que conduiran, és recomanable que tinguin formació en:
• Conducció segura i sostenible (seguretat viària)
• Formació específica sobre la discapacitat
• Formació en vehicles adaptats
• Formació primers auxilis
Actualment, només és obligatori un auxiliar/monitor en el transport escolar de menors d’edat. Art 8. RD 443/2001. Com a resum, dir:
Requisits de l’acompanyant
• Ha de ser major d’edat i diferent del conductor.
• Acreditat per l’entitat organitzadora o el transportista.
• Coneixedor del funcionament dels mecanismes de seguretat del vehicle.
• Encarregat de la cura dels menors durant el transport i les operacions d’accés i abandó del vehicle.
Casos en els quals és obligatori
• Transport regular d’ús especial quan s’especifiqui en l’autorització.
• Sempre que es transportin alumnes de centres d’educació especial.
• En transports públics regulars d’ús general.
En transports discrecionals quan:
• Es transportin alumnes de centres d’educació especial.
• L’origen o destinació sigui diferent del domicili o centre docent.
• En qualsevol transport amb autobús quan almenys el 50% dels viatgers siguin menors de 12 anys.
Homologació de les cadires de rodes per accedir de forma segura al transport adaptat:
Les cadires de rodes utilitzades en el transport adaptat han de complir uns certs requisits d’homologació per a garantir la seguretat dels usuaris.
Alguns aspectes clau a tenir en compte són:
Certificació i normatives
Les cadires de rodes han de comptar amb el certificat “crash test” que acredita que són aptes per a usar-se com a seient en un vehicle de transport, conforme a la norma ISO 7176-1927. En la majoria dels casos, això es pot veure en els adhesius amb els símbols de ganxo en el marc de la seva cadira de rodes. Normalment, aquests es troben darrere dels reposapeus en la part davantera i posterior de la cadira de rodes i al manual d’instruccions de la cadira. També és possible demanar-ho a la botiga on es va comprar la cadira o al fabricant.
Aquesta certificació garanteix que la cadira ha superat proves de col·lisió i és segura per al seu ús en vehicles.
Característiques tècniques:
Pes màxim:
En general, el conjunt de cadira de rodes i usuari no ha d’excedir els 300 quilograms de pes.
Dimensions:
Encara que poden variar segons el vehicle, se solen acceptar cadires de fins a 700 mm d’ample per 1.200 mm de llarg.
Propulsió:
En el cas de cadires motoritzades, la propulsió ha de ser elèctrica.
Sistemes de seguretat:
Ancoratges:
El vehicle ha de comptar amb sistemes d’ancoratge específics al sòl per a fixar les cadires de rodes.
Cinturó de seguretat:
És obligatori l’ús de cinturons de seguretat d’almenys tres punts d’ancoratge.
Posicionament en el vehicle
La cadira de rodes ha de col·locar-se mirant al capdavant, sempre en el sentit de la marxa del vehicle.
En alguns casos, com en autobusos, es pot requerir que la cadira es col·loqui en sentit contrari a la marxa, en la zona designada.
Accés al vehicle
Els vehicles adaptats han de comptar amb rampes o plataformes elevadores que permetin l’accés fàcil de les cadires de rodes. L’ample lliure de la porta d’accés ha de ser major o igual a 90 cm.